Benvinguts/des de nou a la meva segona entrada,
El debat com a eina de l’assignatura ha estat molt útil i interessant per tal d’aprofundir els conceptes del mòdul i relacionar-los amb el cas que se’ns presentava, ha estat dins el debat que s’ha dut a terme les pràctiques reflexives on entre tots els companys hem compartit i co-construït significats, afavorint la contrastació de diferents punts de vista i una actitud crítica i activa que m’ha ajudat al desenvolupament i l’adquisició del coneixement. L’aportació dels diferents punts de vista m’ha ajudat a contrastar la representació que jo mateixa havia fet del cas, i que m’ha permès valorar des de diferents aproximacions i perspectives les actituds i les implicacions que cadascun dels actors prenen davant el suggeriment que fa en Joel, que finalment va comportar que es generés una controvèrsia vers precisament el tema que es pretenia treballar, la interculturalitat.
Al llarg del debat hi ha aparegut una gran varietat d’aportacions, idees i perspectives, moltes d’elles contraposades, el fet de que a l’aula hi hagin alumnes d’altres carreres ha enriquit el context mateix, molts d’ells han aportat experiències professionals del dia a dia dins l’àmbit educatiu molt suggerents i aclaridores, que mostra la dificultat que existeix per abordar la interculturalitat dins el nostre context social.
Tot aquest coneixement que hem generat dins el debat m’ha fet demanar-me a mi mateixa si les meves actituds son interculturals, m’explico, des de fa un mes i mig visc a Anglaterra, durant els matins faig un curs d’anglès on tots els alumnes som de diferents nacionalitats, el que comporta que moltes vegades discrepem respecte a les diferents aproximacions que fem d’un tema i el significat que li donem segons la pròpia cultura de cadascú, i com la religió, la situació econòmica del país d’origen, com ara pertànyer o no a la CEE, i les diferencies culturals marquen les actituds i les interaccions que efectuem a la classe. El més curiós de tot ha estat que durant la segona setmana del començament del curs vam treballar els estereotips, quina visió tenen de nosaltres els altres països, no cal dir que “siesta i mañana” estan estretament relacionades amb la idiosincràsia espanyola, i aquestes diferències i idees preconcebudes que cadascú tenia sobre els altres, que moltes vegades genera malestar i desconfiança, el que va generar dins el grup-classe va ser un enteniment i una cohesió grupal que penso no havien tingut fins aquell moment. Veiem doncs que mitjançant la comunicació, la comprensió dels altres, sense imposar-los els nostres valors ni identificar-nos necessàriament amb els d’ells, hem assolit l’objectiu de la interculturalitat.
Al llarg del debat hi ha aparegut una gran varietat d’aportacions, idees i perspectives, moltes d’elles contraposades, el fet de que a l’aula hi hagin alumnes d’altres carreres ha enriquit el context mateix, molts d’ells han aportat experiències professionals del dia a dia dins l’àmbit educatiu molt suggerents i aclaridores, que mostra la dificultat que existeix per abordar la interculturalitat dins el nostre context social.
Tot aquest coneixement que hem generat dins el debat m’ha fet demanar-me a mi mateixa si les meves actituds son interculturals, m’explico, des de fa un mes i mig visc a Anglaterra, durant els matins faig un curs d’anglès on tots els alumnes som de diferents nacionalitats, el que comporta que moltes vegades discrepem respecte a les diferents aproximacions que fem d’un tema i el significat que li donem segons la pròpia cultura de cadascú, i com la religió, la situació econòmica del país d’origen, com ara pertànyer o no a la CEE, i les diferencies culturals marquen les actituds i les interaccions que efectuem a la classe. El més curiós de tot ha estat que durant la segona setmana del començament del curs vam treballar els estereotips, quina visió tenen de nosaltres els altres països, no cal dir que “siesta i mañana” estan estretament relacionades amb la idiosincràsia espanyola, i aquestes diferències i idees preconcebudes que cadascú tenia sobre els altres, que moltes vegades genera malestar i desconfiança, el que va generar dins el grup-classe va ser un enteniment i una cohesió grupal que penso no havien tingut fins aquell moment. Veiem doncs que mitjançant la comunicació, la comprensió dels altres, sense imposar-los els nostres valors ni identificar-nos necessàriament amb els d’ells, hem assolit l’objectiu de la interculturalitat.
Fins la propera entrada...
Mon
No hay comentarios:
Publicar un comentario